El col·lectiu Gata Àcrata us convida a un debat sobre l’anarquisme en l’actualitat amb membres d’Acció Llibertària de Sants i Procés Embat. Repassarem la trajectòria dels darrers anys, punts de vista i diferents temes que està afrontant el moviment llibertari.
Des de Gata Àcrata volem fer ressó de les jornades que cada any es monten a aquest mes, l’octubre trans.
Aquí tenim el primer taller:
En el blog s’aniran penjant les activitats:
http://octubretransbcn.wordpress.com/
L’any 2013 naixia ambel debat organitzatiu de l’anarquisme a Catalunya sobre la taula, un debat que donat l’esclat de lluites i la creixent aparició de grups llibertaris era més que necessari. Aquest es va plasmar en debats i trobades de diferents grups arreu del territori, i, el juny del mateix any, una trentena de grups, col•lectius i espais s’ajuntaven al voltant d’ una proposta concreta per tal de conèixer-se a Can Masdeu a Barcelona, parlar de la seva activitat i de les necessitats que se’n derivaven de cara a una possible organització comuna.
Veient la necessitat de continuar el debat, una part dels grups generaren una comissió tècnica, obrint un procés d’aportació de ponències, ja de cara a una segona trobada que es celebrà el novembre a l’Ateneu Llibertari La Paquita de la Bisbal. En aquesta trobada van acordar-se els primers objectius i consensos de mínims, amb el sentir general de caminar cap a una federació que articulés les relacions entre col•lectius llibertaris catalans. També es va acordar establir el congrés fundacional de l’organització el juny del 2014. S’obria de nou un procés de debat intern per tal de donar forma al pacte associatiu de la futura organització, i paral•lelament els grups generaven una publicació de debat intern on poder aportar textos i reflexions, amb la intenció d’anar coneixent-se i així es materialitzava Clau de Volta, editada el Maig del 2014.
El congrés celebrat el passat juny al CSA Can Sanpere de Premià de Mar va ser un èxit, i al voltant d’una vintena de grups van acordar un pacte associatiu de mínims amb el qual la Federació ha de començar a caminar. Els grups acordaren uns principis, mitjans i finalitats, així com una sèrie d’objectius per a la organització, dotant-se d’ una estructura per tal de poder dur-los a terme. Com és normal, una sèrie de debats quedaren oberts i s’hauran de tenir en un futur pròxim. No us penseu que aquest procés s’acaba, més aviat tot el contrari, acaba de començar.
Publiquem aquesta breu notícia per tal d’informar a tothom que pugui estar interessat/da en saber com avança aquest procés organitzatiu a l’espera de la ratificació en el proper Ple del pacte associatiu i d’un comunicat públic més extens. Convidem a tots aquells grups o col•lectius que estiguin interessats, a posar-se en contacte amb el procés a través del mail que facilitem a continuació.
Aprofitem també per donar un forta abraçada solidària a la resta de companys i companyes que lluiten, especialment a aquells i aquelles que es troben patint la repressió estatal. Tota la nostra solidaritat.
Federació Anarquista de Catalunya. Setembre 2014.
federacioanarquista@riseup.net
Clau de volta,
Element fonamental d’una idea, d’un projecte.
Com moltes ja sabreu, el juny de 2013 es va iniciar un procés per una part de l’anarquisme a Catalunya per a crear una organització anarquista. Des del moment s’han dut a terme dues trobades, en les que han participat una trentena d’assemblees i col·lectius, el proper juny de 2014 està prevista la tercera trobada en la que s’espera establir el congrés fundacional de l’organització, segons es va acordar al darrer congrés a Novembre de 2013.
Entenem que el debat, la constància i l’honestitat són Clau de Volta per aquest procés, i és per aquest motiu que es publica aquesta revista.
Ens agradaria remarcar que els articles que hi ha a continuació, no són la veu de l’organització que es pugui crear ni de les trobades, sinó un espai per a que els diferents grups puguin debatre i apropar postures, també s’han inclós textos de la publicació “Pèsol Negre”, en la que col·laboren companys que formen part del procés i que ells mateixos ens han fet arribar. Aquesta no és una revista de l’anarquisme establert a Catalunya, sinó d’una part d’ell, que ha volgut organitzar-se entorn a una proposta concreta.
Per l’Anarquia.
Maig, 2014.
Per veure PDF online: http://issuu.com/claudevolta/docs/clau_de_volta_def o fes click obre la imatge.
Divendres 6 a les 20h al kasalet, us proposem un debat sobre com afrontar la nostra lluita política. Tot i que el títol pot ser (i realment és) simplista, el que volem és intentar discutir sobre perspectives, maneres de veure la lluita, anàlisis, propostes, etc. que apareixen a la taula com quan parlem sobre si el sindicalisme perpetua el treball assalariat que volem abolir i que el millor que hauríem de fer és construir les nostres pròpies alternatives, per exemple, al camp.
Debatrem sobre aquests i altres temes, i proposem agafar les següents preguntes (que apareixen després del cartell) com a referència del debat «Atacar des de totes bandes, construir de tot arreu»de les jornades «Quan els barris eren nostres», tot i que el debat no té perquè seguir aquest ordre ni cenyir-se a aquestes. Al següent link trobareu abundants textos de diferents perspectives sobre aquest tema.
Finalment oferirem tapes i una mica de música per l’autogestió del col·lectiu.
1. Com podem relacionar les lluites que es donen tant al nucli de la metròpoli com al seu extraradi per tal de fer que no ens sentim aïllades si no part d’un mateix projecte que actua des de diferents àmbits però amb objectius comuns? Com elaborem mecanismes de comunicació per mostrar-nos les dificultats que sorgeixen en cada projecte per tal de poder-nos ajudar mútuament?
2. A què ens referim quan diem «destruir el capitalisme»? Construint sempre estem destruint i a l’inrevés?…si no és així com fer perquè sigui així realment?
3- Alternatives i assajos. Algunes de nosaltres potser pensem que en una lluita laboral el que està en joc és el treball i que per tant, com estem en contra de la defensa de l’explotació, estarà ja d’entrada condemnada alfracàs i que, per tant, és necessari posar els nostres esforços només en autogestionar aquelles necessitats que —en la societat que desitgem— necessitarem; d’altres pensarem que en un conflicte laboral, en les lluites contra les pujades al transport públic o les retallades a la sanitat, tot i que sabem que no estem assajant com resoldre una necessitat concreta de forma autogestionada —ja que molts cops són necessitats que no tenim cap interès en autogestionar— si que estem assajant cóm resoldre un conflicte de forma concreta, és a dir: de forma col·lectiva, més enllà de les formes tradicionals que ens han ensenyat; això és, delegant a l’Estat, als sindicats, als polítics, etc. Llavors, quines formes de lluita ens apropen als nostres objectius i quines ens separen?
4- És possible —si ets una persona que necessita treballar per viure, no té propietats, etc.— poder abandonar el capitalisme? És possible escollir si estàs o no estàs dins del capitalisme? Un escull deixar de ser treballadora o dona o negre pel sol fet de deconstruir-se com a subjecte, o la societat exerceix una força innegable en la construcció d’aquesta subjecció? Quines d’aquestes forces són salvables —esquivables— i quines no?
5- Existeix un lloc millor que un altre des del qual lluitar contra el capitalisme i per generar formes relacionals no basades en la dominació? Com podríem interconnectar els diversos flancs sense menysprear o mitificar cap d’aquests?
Aquest dissabte 31 de maig convoquem:
-10:00h Convocatoria a Plaça Pelleria (Can Batlló) per anar a Reconstruir Can Vies
-18:00h Convocatoria columnes als barris per anar totes cap a la manifestació de les 19:00h a Plaça Universitat en resposta a totes les agresions que estem patint.
Ampliarem la informació en breu, estigueu atentes!
#EfecteCanVies
Més informació:
http://canvies.barrisants.org/aquest-dissabte-reconstruim-can-vies-manifestacio/
Gata Àcrata convoquem conjuntament amb altres col·lectius a la manifestació unitaria anticapitalista de l’1 de maig. #VallèsAnticapitalista
Manifest:
Sortim al carrer construïm el futur.
En ple 2014, quan la classe treballadora dels Països Catalans i de la resta de l’estat espanyol porta més de sis anys aguantant la triple envestida del capital especulatiu, productiu i financer de casa nostra, en el seu particular procés de reapropiament de la riquesa produïda sobre dècades d’explotació de rostre amable, ens reunim un cop més percommemorar el primer de maig: Dia internacional de la classe treballadora.
La misèria, la pèrdua de drets, la implantació de mesures salvatges que ens encaminen cap a una suposada recuperació econòmica no han fet més que empobrir-nos i desposseir-nos encara més de tot allò que durant dècades de lluita hem anat guanyant pam a pam. Avui som aquí per reivindicar, que mal els pesi, no ens han vençut i seguim sent classe treballadora, de forma més conscient que fa sis anys, i de forma menys difusa que en fa quinze. Avui, aquí, mostrem un cop més que hem pres el relleu de totes aquelles van lluitar en el seu temps, algunes de les quals van morir en mans de les oligarquies que avui pretenen reemprendre la seva creuada neoconservadora desposseint-nos, fins hi tot, del dret a decidir sobre els nostres cossos, o a mans d’aquells que es van servir de la repressió feixista per edificar els seus emporis financers, que avui, amb el patiment de totes, rescatem.
Avui som aquí per dir a totes les que per activa i per passiva ens prenen la feina, el salari, els drets i la casa, que NO els regalarem cap victòria més, perquè avui, i aquí, la classe treballadora del Vallès els mostrarà un cop més que no ens creiem les seves mentides i que sortim al carrer a prendre el nostre futur. Per tot això avui els diem un cop més que:
· Contra les retallades en sanitat, educació, serveis bàsics, etc. hi interposarem vagues, ocupacions de CAPs i el que faci falta.
· Contra el seu pacte social i la seva subjugació, nosaltres hi interposarem la nostra lluita de classes, i el rebuig frontal a que ens empeny la necessitat de conquerir una vida digna per a tota la classe treballadora.
· Contra la seva Europa de la troica, la pobresa i l’espoli constant, nosaltres hi interposarem la solidaritat de classe i la construcció des de la base d’un model basat en la solidaritat entre pobles.
· Contra la seva fal·laç recuperació econòmica basada en la misèria de la majoria per l’enriquiment d’una minoria, nosaltres hi interposarem lluita, lluita i més lluita.
Avui som aquí, un cop més per recordar-los que som la classe treballadora, i que som amos del nostre futur. Som aquí per recordar-los que mentre elles ens ofereixin misèria, explotació i repressió, de nosaltres només obtindran confrontació, desobediència i solidaritat.
Visca la lluita de la classe treballadora!
Sortim al carrer construïm el futur!
El proper dissabte 19 d’abril, a partir de les 20h i al Casal Popular l’Atzur, realitzarem una xerrada sobre alguns dels efectes psicològics que ens afecten per tal d’esbrinar les trampes que la nostra ment i la societat ens imposen.
Durant la xerrada explicarem des dels efectes psicològics més coneguts, com l’efecte placebo, fins a alguns altres que determinen el nostre comportament social com a individus i també realitzarem demostracions pràctiques i experiments in situ per tal de demostrar l’efecte d’aquests.
Després de la xerrada hi haurà sopador vegà. No us ho podeu perdre!
12M Paradeta informativa i recollida de signatures al Mercadal de Terrassa a les 10h + Roda de Premsa a les 12h (Carretera Matadepera amb Carrer Sabadell, Terrassa)
15M Manifestació a les 19h (Pl. Vella-Terrassa)
CADA DIA QUE PASSA, LA JUSTÍCIA ESTÀ MÉS LLUNY
4 ANYS I MIG SENSE JONATHAN CARRILLO
Aquest 16 de març es compleixen 4 anys i mig sense en Jonathan Carrillo, un jove egarenc de 26 anys, que va morir després de topar amb 6 agents de la Policia Municipal de Terrassa. Pares, familiars, amics i solidaris lluiten amb totes les seves forces des del moment de la seva mort per aconseguir que els policies implicats s’enfrontin a un judici i perquè no quedi impune la mort d’en Jonathan, però desgraciadament el temps va passant i de moment no hi ha indicis que es pugui fer justícia.
La nit del 15 de setembre de 2009 en Jonathan va ser ingressat a la Mútua de Terrassa després que una dotació de la Policia Municipal de Terrassa avisés una ambulància afirmant que el jove anava borratxo, però dues veïnes que van presenciar el que va passar des del balcó de casa seva, van explicar una altra versió: la víctima va caure a terra a causa d’un fort cop que va rebre d’un dels agents. A les poques hores en Jonathan va morir a l’hospital Mútua de Terrassa. No obstant, la seva família no va ser avisada fins el 16 de setembre de 2009 a les 12h del migdia, unes 10 hores més tard.
A l’autor del cop a en Jonathan, se l’acusa d’haver comès un delicte de lesions en concurs amb un delicte d’homicidi imprudent greu, pels quals se li demana un total de quatre anys de presó. Als altres tres policies municipals que eren al lloc dels fets, se’ls acusa d’omissió de perseguir determinats delictes en concurs amb un delicte d’homicidi imprudent, pels quals es sol·licita penes de presó de dos anys i mig. D’altra banda, hi ha tres professionals de la Mútua que, tot i que no podrien haver fet res per evitar la mort d’en Jonathan degut a que els policies no van informar als operaris de l’ambulància que s’havia donat un cop i de la gravetat d’aquest, també se’ls acusa d’homicidi imprudent. Aquesta maniobra judicial ha estat duta a terme l’advocat defensor dels policies i la fiscalia, que els han volgut implicar en un clar intent d’aigualir i rebaixar la culpa dels policies en la mort d’en Jonathan.
A desembre de 2012, quan per fi semblava que arribava el moment de la veritat, després que el jutge va assenyalar data de judici per aquest mes, la família va rebre com una gerra d’aigua freda la notícia suspensió d’aquest. Després d’un llarg procediment judicial, el Fiscal va adonar-se “sospitosament” a l’últim moment que la competència per a jutjar els policies és de l’Audiència Provincial de Barcelona, en comptes del Jutjat Penal de Terrassa. El jutge va suspendre el judici i va decidir traslladar-lo a Barcelona. Des d’aquell moment va començar una nova espera sense horitzó per al judici, i a dia d’avui encara no hi hagut cap novetat.
Des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa volem denunciar la violència policial i la impunitat amb què els cossos policials actuen gràcies al silenci i complicitat de les institucions públiques de la ciutat, que mai han condemnat públicament actuacions com les que van acabar amb la mort d’en Jonathan. L’ex-alcalde de Terrassa, Pere Navarro, que va acabar el seu mandat sense que ni ell ni cap responsable polític ni policial dimitís en tres anys per la mort d’en Jonathan, va actuar amb un cinisme vergonyós callant i oblidant a la família durant aquests anys, mentre alhora es va gastar diners de l’Ajuntament per pagar un informe forense per desacreditar la seva acusació o va posar medalles al cos de policia municipal, evidenciant així de quin costat està.
Amb l’arribada de Jordi Ballart a l’alcaldia les coses no han canviat, si bé recentment, en una reunió amb la família d’en Jonathan i l’advocat d’aquesta, el propi alcalde ha afirmat que des del consistori estan molt interessats en què el judici es celebri el més aviat possible. Tant és així, que s’ha compromès a parlar amb la Conselleria de Justícia per intentar agilitzar el procediment i ha assegurat que en breu els serveis jurídics de l’Ajuntament es posaran en contacte amb l’advocat de la família. Dubtem profundament d’aquest compromís, ja que fins ara en 4 anys i mig no hi ha hagut cap gest institucional, ni a nivell polític ni a nivell judicial, però esperarem impacients que compleixi amb el què ha dit i que aquestes paraules no se les endugui el vent.
D’altra banda també hem de denunciar una vegada més la lentitud del sistema judicial, que afavoreix una vegada més a la policia, i no als ciutadans que pateixen les seves agressions. Així, cada dia que passa, la justícia està més lluny, ja que a mesura que passen els anys, a més del què suposa emocionalment per a la família i amics que el cas es vagi refredant, les condemnes es poden anar reduint en virtut de les anomenades “dilacions indegudes” dels procediments judicials, que actuen com a atenuants de les penes imposades.
Finalment volem manifestar tot el nostre suport a la família de Jonathan Carrillo i reafirmar que seguirem lluitant perquè no es tornin a repetir abusos de poder i perquè s’acabi la impunitat. Continuarem denunciant als jutjats i al carrer la mort d’en Jonathan mentre no es faci justícia. No ens cansarem, no perdonem, no oblidem!
Solidaritat Antirepressiva de Terrassa – Març de 2014
El dia 15 de juny de 2011 milers de persones es concentraren a les portes del Parc de la Ciutadella de Barcelona per a manifestar la seva disconformitat amb uns pressupostos profundament antisocials que, aquell mateix dia, es votaven al Parlament de Catalunya. La convocatòria fou una decisió presa a partir d’un debat públic, obert, transparent i horitzontal a les multitudinàries assemblees de llavors.
Dies després, els Mossos d’Esquadra realitzaren 22 detencions aleatòries. Entre els dies 31 de març i 4 d’abril d’aquest 2014 es celebrarà el judici a l’Audiència Nacional de Madrid a 20 de les persones que foren detingudes.
