Manifestació per al dret al propi cos

Des del col·lectiu Gata Àcrata ens sumem a la convocatòria, juntament a altres organitzacions,  del pròxim dia 1 de febrer a Terrassa en contra de l’ofensiva patriarcal que es materialitza en lleis com la que prohibeix el dret a avortar.

El cos ni de l’Estat ni del Patriarcat!

mani avortament vallès trs inclòs2

Posted in Altres, General | Tagged , | Leave a comment

La Segona Trobada Anarquista consolida la reorganització del moviment llibertari català

Els dies 30 de novembre i 1 de desembre del 2013, al voltant de 20 col·lectius d’arreu del territori van participar a les jornades de la Segona Trobada Anarquista a Catalunya, en el marc del procés amb què el moviment llibertari treballa per construir una organització comuna. Després d’una primera reunió el mes de juny, fruit de la necessitat organitzativa del moviment llibertari, dissabte i diumenge els diversos grups van exposar i debatre les aportacions i esmenes que havien elaborat durant els darrers mesos.

Van acordar-se els primers objectius i consensos de mínims, amb el sentir general de caminar cap a una federació que articuli les relacions entre els col·lectius llibertaris catalans. També es va acordar establir el congrés fundacional de l’organització al juny de l’any que vé. Fins llavors, mitjançant una comissió tecnica, continua el procés de propostes i esmenes dels col·lectius per abordar tots els aspectes i donar-li forma.

D’altra banda, es convida a afegir-se a la iniciativa a tots aquells grups afins -assemblees de barri, estudiantils, escoles, ateneus- que encara no en formin part.

L’anarquisme consolida així l’esforç per donar resposta a l’acceptació creixent que el seu discurs recupera a casa nostra, que s’ha vist reflexada en un increment exponencial del nombre de col·lectius els darrers anys. Amb aquesta iniciativa, el moviment llibertari reivindica la seva veu com a actor polític.

II Trobada Anarquista de Catalunya

Si esteu interessades/ats en participar del procès podeu contactar amb la comissió tècnica mitjançant el següent correu:

encontreanarquista (at) riseup.net

Posted in Comunicats | Tagged | Leave a comment

Cicle de xerrades sobre anarquisme (II)

Continuem amb el cicle de xerrades sobre anarquisme, al Casal Popular Atzur, introduint les diferents corrents del pensament anarquista des dels seus origens fins a l’actualitat.

L’inici de  la xerrada serà a les 19h, després realitzarem un sopador vegà i obrirem cafeta.

cartel xarla corrents2

Posted in Activitats, Atzur | Tagged , , , | Leave a comment

Jornada Llibertària a Sabadell, Dissabte 7 de Desembre

sabadellEl proper Dissabte 7 de Desembre organitzem conjuntament amb les companyes del Grup Anarquista Sedició, del Baix Besòs, la Jornada Llibertària a Sabadell.

L’acte consistirà en:

18h Xerrada:”Necessitat d’una organització formal anarquista”

20:30h Sopàdor Vegà a 3€

22h Jam Sesion i Concert (a la voluntat):

-Vaga o Muerte (disbauxa acústica)

+ altres grups per confirmar!

 

Lloc: CNT-AIT de Sabadell (Passatge Edgardo Ricetti nº16 / Sabadell)

RENFE Sabadell Centre // FGC Sabadell Rambla

* El conjunt de beneficis aniràn destinats a l’autogestió dels col.lectius.

 

Organitza:

Grup Anarquista Sedició
https://grupsedicio.noblogs.org/

Col.lectiu Llibertari Gata Àcrata
http://gataacrata.noblogs.org/

Posted in Activitats, Altres | Tagged , , , | Leave a comment

Crònica de la xerrada sobre història del anarquisme

L’anterior dissabte 9, Gata Àcrata vam realitzar una xerrada que inicia un cicle sobre anarquisme. Aquesta tractava sobre la història de aquest moviment social, dels seus orígens fins a la transició, tot i que finalment la xerrada es va centrar en la contextualització de la transformació del pensament anarquista fins a arribar al naixement de la CNT.

Des de la perspectiva del historiador Just Casas, militant de la CNT-AIT de Terrassa, aquest va presentar la xerrada amb una diferencia de tres conceptes: llibertari, àcrata i anarquista. Per a ell un llibertari es una persona que lluita per a la llibertat, un anarquista és un llibertari que te definit un cos ideològic i pràctic amb una identitat pròpia, tot i ser no tancada i en debat constant; i, finalment, un àcrata seria una persona que té una opinió contraria al sistema però no actua.  D’aquesta manera persones llibertaries han existit sempre, però com a moviment anarquista propi hi ha un inici que se situa cap al segle XIX. (Nosaltres no compartim certs aspectes d’aquesta distinció)

Des de la perspectiva de historiador, l’origen d’aquest pensament seria fruit de la transició del sistema econòmic del feudalisme al capitalisme, on els artesans perden la seva condició econòmica i política i són les primeres víctimes d’aquest.  L’artesà controlava la ma d’obra, la tecnologia i els mitjans de producció mitjançant els gremis com a forma de defensa contra els estaments de poder de la noblesa i la Església. De manera general, els artesans estaven acostumats a no tenir una figura com el patró industrial; estaven autoorganitzats i existia una pràctica de  solidaritat. Just Casas va afirmar que d’un sistema artesanal no podia sorgir el lliure mercat per la seva lluita contra la competitivitat.

Aquesta classe comença a perdre els seus oficis al desenvolupar-se la fàbrica, que pot obtindre productes més barats i amb més rapidesa que de manera manual, i són la primera mà d’obra que ingressa al procés industrial perquè és més productiva que un camperol que no té cap coneixement sobre la producció de bens. Els camperols s’incorporarien més tard, quan s’intensifica la industrialització i la necessitat de ma d’obra, i arriben a la fàbrica on ja hi ha una tradició de processos d’autorganització i de lluita per part dels artesans.

Un exemple de la lluita d’origen artesanal seria el moviment Luddita que destruïa la maquinaria de les fàbriques industrials. Tot i així una part dels artesans són conscients que no volen tornar al sistema feudal i comencen a realitzar propostes ideològiques com el mutualisme de Proudhon, el primer pensador autodenominat anarquista. Les bases eren un respecte a la llibertat del individu, però amb una voluntat de no trepitjar la llibertat de les altres persones.

Les idees anarquistes arriben a Espanya durant la Revolució de 1868, la  qual va iniciar primer un intent de crear una monarquia parlamentaria primer i després una república. En aquest context arriben delegats de la Associació Internacional de Treballadors (AIT) que va durar de 1866 fins a l’escissió de 1872. Per una banda a Madrid arrelen les idees socialistes, conseqüència de  tenir un gran número de treballadors depenent de la administració de l’estat i que per tant no el contemplaven abolir-lo, a diferencia de Catalunya on arriben les idees anarquistes i on hi havia un enfrontament molt marcat entre treballadors i burgesos.

L’anarcocolectivisme és fruit de l’evolució de les idees mutualistes. El principi bàsic d’aquesta corrent és “cadascú segons les seves capacitats i a cadascú segons el seu esforç”, i propugnava la propietat col·lectiva dels mitjans de producció però un repartiment de la riquesa en funció de les hores treballades, garantint la possibilitat de treballar a tothom per igual.

Aquestes idees canvien amb la consolidació de la figura del obrer i amb l’entrada massiva de camperols, configurant l’anarcocomunisme. Aquest es diferenciaria pel canvi de l’expressió cap a “cadascú segons les seves capacitats i a cadascú segons les seves necessitats”, entenent que no tothom pot esforçar-se de la mateixa manera per varies qüestions (edat, malaltia) o necessitats diferents (més membres a la família, per exemple) i que la solidaritat pot cobrir els problemes que a una persona li puguin ocórrer al llarg de la vida. Tot i existir aquestes diferencies, anarquistes col·lectivistes i comunistes van coincidir amb la necessitat de organitzar-se respectant els valors d’horitzontalitat, autonomia, revocabilitat de càrrecs, etc.

Al 1907, es funda Solidaritat Obrera per oposició al partit de la burgesia Solidaritat Catalana, que uneix el sindicalisme revolucionari que es configura al congrés d’Amiens (1906) de la CGT francesa, on es fa una declaració que vol intentar unir els obrers sota la solidaritat i en contra dels partits polítics, utilitzant la vaga revolucionaria per acabar amb el sistema capitalista, utilitzant l’acció directa. L’anarquisme va omplir el buit de projecte polític al sindicalisme revolucionari a un “després de la revolució”, teixint l’anarcosindicalisme. Aquest corrent promulgava la gestió econòmica a través dels sindicats i la gestió més cultural a traves de la comuna o municipi. Cap al 1910 Solidaritat Obrera es transforma en un sindicat que s’escampa per tot l’estat, la Confederación Nacional Obrera (CNT).

Finalment es van realitzar diferents preguntes com l’actualitat de l’anarquisme i algunes qüestions sobre el mutualisme, i vam continuar amb un sopar i una cafeta. Ens veiem a la pròxima xerrada del cicle, sobre les diferents corrents del anarquisme!

Posted in Activitats, Altres | Tagged , , , , | Leave a comment

Cicle de xerrades sobre anarquisme (I)

Comencem amb un cicle de xerrades sobre anarquisme, que començarà al Casal Popular Atzur amb el professor d’història de la UAB Just Cases, també militant de la CNT-AIT de Terrassa.

La xerrada farà un repàs històric al naixement del anarquisme en el moviment obrer, així com els fets més importants per a aquest moviment social com la construcció de la CNT, els anys del pistolerisme, la revolucio social de 1936 fins a arribar a la transició.

xarla historia1

Posted in Activitats, Atzur | Tagged , , , , | Leave a comment

Manifestació: Prou impunitat policial!

 

cartel mani

Prou d’abusos de poder per part de la policia!

Una vegada més ens manifestem per combatre l’abús de poder que representen les agressions policials a individus indefensos i denunciar els casos en els quals les extralimitacions de la policia queden totalment impunes, ja sigui per la sospitosa dificultat de portar als agents implicats davant de la justícia o pels nombrosos indults que aquests reben una vegada ja no son noticia de portada.

Ho fem aquest divendres 8 de novembre a les 19:30 en l’estació de RENFE nord de Terrassa en motiu de la resolució del judici en el que estan implicats dos policies municipals de Terrassa, membres de la secció d’antidisturbis GIE (Grup d’Intervenció Especial), acusats d’un delicte de tortures i  contra la integritat moral i d’una falta per lesions pels quals es demana 2 anys de presó, 12 anys d’inhabilitació i 4500€ de responsabilitat civil. Judici en el que alhora, Mònica, membre del col·lectiu Acció Autònoma i activista dels moviments socials de Terrassa ha estat acusada d’un delicte d’atemptat a l’autoritat i de lesions pels quals li demanen inicialment una suma de 2,8 anys de presó i 1800€ de responsabilitat civil.

Els fets van succeir la nit del 12 de maig del 2007 quan, sortint del Kasalet, la Mònica va ser aturada per dos vehicles del GIE. Llavors va ser identificada violentament i posteriorment agredida i detinguda per dos agents per, suposadament, resistir-s’hi. Però l’abús de poder no va acabar aquí, la Mònica va demanar assistència mèdica degut a la agressió i va ser conduïda a Urgències on va ser víctima d’una nova agressió dels mateixos policies dins del propi hospital. Finalment va ser traslladada a comissaria, d’on va sortir el matí següent en llibertat amb càrrecs, acusada d’haver agredit ella als policies que la van detenir i apallissar.

Més enllà de la resolució del judici pel cas de la Mònica entenem que la única manera efectiva d’evitar més agressions per part dels agents implicats consisteix en que es procedeixi a la dissolució immediata del Grup d’Intervenció Especial de la policia municipal de Terrassa, ja que aquest ha demostrat ser completament innecessari i més aviat contraproduent per tal de garantir la seguretat ciutadana a Terrassa. El agressiu desallotjament de l’acampada del 15M o els fets de l’Ateneu Candela la passada primavera, amb 10 persones feries, 2 detingudes i 10 denuncies en contra dels mateixos agents que en el cas de la Mònica son bons exemples d’això.

Tampoc oblidem la mort de Jonathan Carrillo, veí del Bonaire, ara fa tot just 4 anys, en un cas en el que estan implicats 4 policies municipals de Terrassa acusats d’homicidi i que ens deixa entreveure el greu problema de inseguretat que representa la policia de Terrassa.

No podem seguir tolerant cap agressió, tortura, abús de poder, detenció il·legal, ni conductes agressives o discriminatòries per part d’aquells que, en teoria, estan per protegir i servir al ciutadà i per això exigim que s’esclareixin totes les agressions i abusos per part de la policia i que es depurin totes les responsabilitats polítiques dels casos esmentats, així com la dimissió d’Antonio Quesada com cap de la policia municipal de Terrassa.

Si ens toquen a una, ens toquen a totes.

Mònica absolució, GIE dissolució!

Posted in Altres, Justicía per Jonathan, Mònika absolució! GIE dissolució! | Tagged , , , , | Leave a comment

4 anys sense justícia per Jonathan

4 ANYS SENSE JONATHAN

   Aquest 16 de setembre es compleixen 4 anys sense en Jonathan Carrillo, un jove egarenc de 26 anys, que va morir en estranyes circumstàncies després de topar amb 6 agents de la Policia Municipal de Terrassa. Pares, familiars, amics i solidaris lluiten amb totes les seves forces des del moment de la seva mort per aconseguir que els policies implicats s’enfrontin a la justícia, perquè no quedi impune la mort d’en Jonathan.

La nit del 15 de setembre de 2009 en Jonathan va ser ingressat a la Mútua de Terrassa després que una dotació de la Policia Municipal de Terrassa avisés una ambulància afirmant que el jove anava borratxo, però dues veïnes que van presenciar el que va passar des del balcó de casa seva, van explicar una altra versió: la víctima va caure a terra a causa d’un fort cop que va rebre d’un dels agents. A les poques hores en Jonathan va morir a l’hospital Mútua de terrassa. No obstant, la seva família no va ser avisada fins el 16 de setembre de 2009 a les 12h del migdia, unes 10 hores més tard.

A l’autor del cop a en Jonathan, se l’acusa d’haver comès un delicte de lesions en concurs amb un delicte d’homicidi imprudent greu, pels quals se li demana un total de quatre anys de presó. Als altres tres policies municipals que eren al lloc dels fets, se’ls acusa d’omissió de perseguir determinats delictes en concurs amb un delicte d’homicidi imprudent, pels quals es sol·licita penes de presó de dos anys i mig. D’altra banda, hi ha tres professionals de la Mútua que, tot i que no podrien haver fet res per evitar la mort d’en Jonathan degut a que els policies no van informar als operaris de l’ambulància que s’havia donat un cop i de la gravetat d’aquest, també se’ls acusa d’homicidi imprudent. Aquesta maniobra judicial ha estat duta a terme l’advocat defensor dels policies i la fiscalia, que els han volgut implicar en un clar intent d’aigualir la culpa dels policies en la mort d’en Jonathan.

A desembre de 2012, quan per fi semblava que arribava el moment de la veritat, després que el jutge va assenyalar data de judici per aquest mes, la família va rebre com una gerra d’aigua freda la notícia suspensió d’aquest. Després d’un llarg procediment judicial, el Fiscal va adonar-se sospitosament a l’últim moment que la competència per a jutjar els policies és de l’Audiència Provincial de Barcelona, en comptes del Jutjat Penal de Terrassa. En aquell moment va  començar un nou compte enrere per al judici, i a dia d’avui encara no hi hagut cap novetat.

Des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa volem denunciar la violència policial i la impunitat amb què els cossos policials actuen gràcies al silenci i complicitat de les institucions públiques de la ciutat, que mai han condemnat públicament actuacions com les que van acabar amb la mort d’en Jonathan. L’ex-alcalde de Terrassa, Pere Navarro, que va acabar el seu mandat sense que ni ell ni cap responsable polític ni policial dimitís en tres anys per la mort d’en Jonathan, va actuar amb un cinisme vergonyós callant i oblidant a la família durant aquests anys, mentre alhora es va  gastar diners de l’Ajuntament per pagar un informe forense per desacreditar la seva acusació o va posar medalles al cos de policia municipal, evidenciant així de quin costat està. Amb l’arribada de Jordi Ballart a l’alcaldia les coses no han canviat gens, ja que desgraciadament encara no ha donat cap mostra de saber res sobre el cas d’en Jonathan.

D’altra banda també hem de denunciar una vegada més la lentitud del sistema judicial, que afavoreix una vegada més a la policia, i no als ciutadans que pateixen les seves agressions, i evita que es faci justícia.

Finalment volem manifestar tot el nostre suport a la família de Jonathan Carrillo i reafirmar que seguirem lluitant perquè no es tornin a repetir abusos de poder i perquè s’acabi la impunitat. Continuarem denunciant als jutjats  i al carrer la mort d’en Jonathan mentre no es faci justícia. No ens cansarem, no perdonem, no oblidem!

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa – Setembre de 2013

 http://www.justiciaxjonathan.cat/

Posted in Campanyes, Comunicats, Justicía per Jonathan | Tagged , , | Leave a comment

Campanya Mònica absolució, GIE dissolució! Manifestació, judici i xerrades

Aquest mes de juny Gata Àcrata no realitzarà cap kafeta pròpia, centrarem les nostres forces a la campanya Monica Absolució, GIE Dissolució!, participant conjuntament amb els demés col·lectius de la ciutat de les diverses xerrades i actes que hi ha programats.

Os esperem a totes!

monica2monica

Posted in Activitats, Altres, Campanyes, Mònika absolució! GIE dissolució! | Tagged , , , , , | Leave a comment

Trobada Anarquista de Catalunya

Amb l’arribada de la crisi, hem vist com s’aguditza la conflictivitat social, determinades situacions ens fan veure que en el que portem tant temps insistint, la no criminalització de la violència és possible. No solament això, molta gent externa al gueto es suma i la utilitza com a recurs quan no té una altra opció. Molts comencem a qüestionar-nos el que semblava que era el nostre principal objectiu polític, l’ús de la violència i la conflictivitat social com a fi en si mateix quan s’interromp el funcionament d’un Parlament i fins i tot d’una ciutat amb la diversitat de tàctiques, utilitzant la resistència passiva i també activa. Comencem a veure la necessitat de generar alternatives a aquest món, que és necessari crear referents polítics als barris i pobles que mitjançant el seu treball i pràctica diaris demostrin que el nostre ideal va més enllà de la conflictivitat generada en moments puntuals.

La idea d’aquesta trobada sorgeix de l’anàlisi de les vivències que com a col•lectiu hem experimentat al llarg d’aquest any i de la nostra percepció de com s’estructura el moviment llibertari o anarquista en l’actualitat, sorgeix d’una necessitat de conèixer-nos que molts compartim i que al llarg d’aquest any s’ha materialitzat mitjançant trobades i debats entre companys, ja siguin els organitzats per diferents grups o col•lectius anarquistes o aquells que de manera informal es donen en el dia a dia. Ens veiem doncs amb la necessitat com a grup de plantejar aquesta trobada amb una sèrie de punts a debatre de cara a poder avançar i construir una mica d’aquesta necessitat que molts tenim.

Com a experiència veiem necessari plasmar sobre el concret des d’on sorgeix el nostre actuar polític com a grup anarquista, no amb l’ànim de marcar una línia política única en aquesta trobada si no per entendre sobre que base política sorgeix la nostra necessitat d’ajuntar-nos. Acció Llibertària de Sants és un grup anarquista de caràcter públic, amb una projecció de treball local, que aspira a construir un moviment polític propi de caràcter anticapitalista i antiautoritari, sent per a nosaltres sinònims d’anarquista o llibertari. La nostra lluita s’encamina amb la voluntat de la transformació social sobre la base dels principis anarquistes, entenent-nos no com a referent polític únic, sinó com a part d’un ampli ventall de possibilitats i actuars anàrquics amb els quals ens solidaritzem i amb els companys dels quals compartim altres necessitats o finalitats.

TROBADA

L’àmbit geogràfic d’on sorgeix aquesta Trobada és Catalunya, principalment perquè compartim unes estructures de poder a les quals combatre (marc repressiu i legal) i perquè ens costa pensar en necessitats concretes del nostre quefer polític actual que vagin més enllà d’aquest àmbit territorial (proximitat geogràfica). Per a les necessitats del més enllà existeixen altres mecanismes al nostre abast que poden ser desenvolupats en un altre moment.

– Objectiu de la trobada: posada en comú de recursos i necessitats i debat entorn de la necessitat d’organitzar-nos.

– Participants: grups o col•lectius anarquistes amb voluntat de construir un moviment polític propi. Des del nostre grup volem que quedi clar que amb aquesta definició queden exclosos els grups que siguin apèndixs d’altres organitzacions, així com aquells que acullin en el seu si a membres de partits polítics o persones que exerceixin algun càrrec de representativitat (que participin en eleccions de qualsevol tipus, siguin membres de comitès d’empresa, etc).

La Trobada es realitzarà a finals de Juny i la fem pública a dia 30 de maig després d’haver-la fet arribar a tots aquells grups o col•lectius que consideràvem oportuns o coneixíem de la seva activitat, això ho fem amb la voluntat d’aconseguir una difusió major i que no es doni el cas de grups que no assisteixin per desconeixença de l’existència d’aquesta proposta.

Es participarà de la Trobada com a col•lectiu havent debatut la proposta amb anterioritat, és a dir, no es participarà a nivell individual. Per això, demanem als grups o col•lectius interessats que es posin en contacte al correu detallat al final d’aquest escrit, per tal de resoldre qualsevol dubte o per rebre la Proposta de Trobada al Complet.

encontreanarquista@riseup.net

Posted in Comunicats | Tagged | Leave a comment