Divendres 6 a les 20h al kasalet, us proposem un debat sobre com afrontar la nostra lluita política. Tot i que el títol pot ser (i realment és) simplista, el que volem és intentar discutir sobre perspectives, maneres de veure la lluita, anàlisis, propostes, etc. que apareixen a la taula com quan parlem sobre si el sindicalisme perpetua el treball assalariat que volem abolir i que el millor que hauríem de fer és construir les nostres pròpies alternatives, per exemple, al camp.
Debatrem sobre aquests i altres temes, i proposem agafar les següents preguntes (que apareixen després del cartell) com a referència del debat «Atacar des de totes bandes, construir de tot arreu»de les jornades «Quan els barris eren nostres», tot i que el debat no té perquè seguir aquest ordre ni cenyir-se a aquestes. Al següent link trobareu abundants textos de diferents perspectives sobre aquest tema.
Finalment oferirem tapes i una mica de música per l’autogestió del col·lectiu.
1. Com podem relacionar les lluites que es donen tant al nucli de la metròpoli com al seu extraradi per tal de fer que no ens sentim aïllades si no part d’un mateix projecte que actua des de diferents àmbits però amb objectius comuns? Com elaborem mecanismes de comunicació per mostrar-nos les dificultats que sorgeixen en cada projecte per tal de poder-nos ajudar mútuament?
2. A què ens referim quan diem «destruir el capitalisme»? Construint sempre estem destruint i a l’inrevés?…si no és així com fer perquè sigui així realment?
3- Alternatives i assajos. Algunes de nosaltres potser pensem que en una lluita laboral el que està en joc és el treball i que per tant, com estem en contra de la defensa de l’explotació, estarà ja d’entrada condemnada alfracàs i que, per tant, és necessari posar els nostres esforços només en autogestionar aquelles necessitats que —en la societat que desitgem— necessitarem; d’altres pensarem que en un conflicte laboral, en les lluites contra les pujades al transport públic o les retallades a la sanitat, tot i que sabem que no estem assajant com resoldre una necessitat concreta de forma autogestionada —ja que molts cops són necessitats que no tenim cap interès en autogestionar— si que estem assajant cóm resoldre un conflicte de forma concreta, és a dir: de forma col·lectiva, més enllà de les formes tradicionals que ens han ensenyat; això és, delegant a l’Estat, als sindicats, als polítics, etc. Llavors, quines formes de lluita ens apropen als nostres objectius i quines ens separen?
4- És possible —si ets una persona que necessita treballar per viure, no té propietats, etc.— poder abandonar el capitalisme? És possible escollir si estàs o no estàs dins del capitalisme? Un escull deixar de ser treballadora o dona o negre pel sol fet de deconstruir-se com a subjecte, o la societat exerceix una força innegable en la construcció d’aquesta subjecció? Quines d’aquestes forces són salvables —esquivables— i quines no?
5- Existeix un lloc millor que un altre des del qual lluitar contra el capitalisme i per generar formes relacionals no basades en la dominació? Com podríem interconnectar els diversos flancs sense menysprear o mitificar cap d’aquests?